Seguint la idea de la darrera entrada, i un cop declarada la creativitat com a condició necessària per la supervivència de l’organització, val la pena formular aquesta realitat.
Com en tot plantejament matemàtic, cal partir d’una hipòtesi de partida per tractar després de falsar-la o validar-la pera k-casos i n-casos.
Doncs bé, la hipòtesis és que les relacions (R) que s’estableixen en una àmbit col·laboratiu entre un conjunt d’individus (n) creixen més que proporcionalment conforma augmenta el número d’individus.
Per validar la hipòtesis, seguirem una exemple gàfic:
a) En el cas extrem, podem afirmar que en un grup d’un sol individu s’estableixen zero relacions de sinèrgia:
b) Entre dos individus, apareix una relació, per tant R < n
c) Entre tres individus, apareixen tres relacions, per tant R=n
d) Entre quatre individus, en canvi, ja apareixen 6 relacions: R>n
Ja podem establir una taula com:
n = 1 2 3 4 5
R = 0 1 3 6 10
Per tant, s’estableix una sèrie:
Per exemple, per n=4 --> R= 1+2+3=6; per n=5 --> R=1+2+3+4=10
D’on es dedueix la fòrmula:
Per exemple, per n=4 --> R= (16-4)/2=6; per n=5 --> R=(25-5)/2=10
Com a conclusió, observar que les relacions creixen de forma més que proporcional:
Per tant, l’empresa ha de treballar la “potència” d’aquest concepte, fomentar el pas de l’empresa arxipèlag a l’empresa grup, on les relacions es multipliquen per crear nou coneixement, nous avantatges competitius.
En altres articles ja tractarem el “com” gestionar aquestes relacions, que es poden multiplicar de forma exponencial. D’això, del tractament (amb eines, metodologia, infraestructura) d’aquesta enorme complexitat, tracta realment tot allò que anomenem “gestió del coneixement”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario