La creativitat està en les relacions I

Subtítol: L’empresa xarxa vs l’empresa arxipèlag

En els darrers temps convergeixen diferents anàlisis de com es “crea” (creativitat) coneixement a les empreses.

En aquests anàlisi, d’una forma més o menys explícita apareix la importància de les sinèrgies, del treball en equip, de la necessitat de crear processos de conversió de coneixement (Nonaka i Takeuchi) que creïn nou coneixement a partir del saber tàcit que resideix en els individus.

Per posar a caminar aquests processos, s’han posat en marxa diferents iniciatives, algunes més tímides que d’altres: grups de trebal, brainstormings, foros telemàtics, eines col·laboratives... però mai de forma sistemàtica.

Molt sovint, de fet, aquestes iniciatives no s’implanten des de la direcció de l’organització, perquè no es creu en elles, si no que apareixen per iniciativa d’individus que creuen que el vertader avantatge competitiu està en les persones.

De fet, molts directius i comandaments creuen més en l’empresa arxipèlag, perquè se senten còmodes creïent-se els reis de la seva illa. Mantenir aquesta illa “a salvo” de relacions amb altres grups ho relacionen directament amb el fet de mantenir-se en el seu càrrec.

Sense creativitat no hi ha innovació, i sense innovació no hi ha avantatge competitiu, i sense ser competitiva, qualsevol organització està condemnada en l’era de la knowomia (economia del now i del know).