La creativitat està en les relacions II

Subtítul: les matemàtiques de les relacions

Seguint la idea de la darrera entrada, i un cop declarada la creativitat com a condició necessària per la supervivència de l’organització, val la pena formular aquesta realitat.

Com en tot plantejament matemàtic, cal partir d’una hipòtesi de partida per tractar després de falsar-la o validar-la pera k-casos i n-casos.

Doncs bé, la hipòtesis és que les relacions (R) que s’estableixen en una àmbit col·laboratiu entre un conjunt d’individus (n) creixen més que proporcionalment conforma augmenta el número d’individus.

Per validar la hipòtesis, seguirem una exemple gàfic:

a) En el cas extrem, podem afirmar que en un grup d’un sol individu s’estableixen zero relacions de sinèrgia:


b) Entre dos individus, apareix una relació, per tant R < n


c) Entre tres individus, apareixen tres relacions, per tant R=n


d) Entre quatre individus, en canvi, ja apareixen 6 relacions: R>n


Ja podem establir una taula com:

n = 1 2 3 4 5
R = 0 1 3 6 10

Per tant, s’estableix una sèrie:


Per exemple, per n=4 --> R= 1+2+3=6; per n=5 --> R=1+2+3+4=10

D’on es dedueix la fòrmula:


Per exemple, per n=4 --> R= (16-4)/2=6; per n=5 --> R=(25-5)/2=10

Com a conclusió, observar que les relacions creixen de forma més que proporcional:


Per tant, l’empresa ha de treballar la “potència” d’aquest concepte, fomentar el pas de l’empresa arxipèlag a l’empresa grup, on les relacions es multipliquen per crear nou coneixement, nous avantatges competitius.

En altres articles ja tractarem el “com” gestionar aquestes relacions, que es poden multiplicar de forma exponencial. D’això, del tractament (amb eines, metodologia, infraestructura) d’aquesta enorme complexitat, tracta realment tot allò que anomenem “gestió del coneixement”.

La creativitat està en les relacions I

Subtítol: L’empresa xarxa vs l’empresa arxipèlag

En els darrers temps convergeixen diferents anàlisis de com es “crea” (creativitat) coneixement a les empreses.

En aquests anàlisi, d’una forma més o menys explícita apareix la importància de les sinèrgies, del treball en equip, de la necessitat de crear processos de conversió de coneixement (Nonaka i Takeuchi) que creïn nou coneixement a partir del saber tàcit que resideix en els individus.

Per posar a caminar aquests processos, s’han posat en marxa diferents iniciatives, algunes més tímides que d’altres: grups de trebal, brainstormings, foros telemàtics, eines col·laboratives... però mai de forma sistemàtica.

Molt sovint, de fet, aquestes iniciatives no s’implanten des de la direcció de l’organització, perquè no es creu en elles, si no que apareixen per iniciativa d’individus que creuen que el vertader avantatge competitiu està en les persones.

De fet, molts directius i comandaments creuen més en l’empresa arxipèlag, perquè se senten còmodes creïent-se els reis de la seva illa. Mantenir aquesta illa “a salvo” de relacions amb altres grups ho relacionen directament amb el fet de mantenir-se en el seu càrrec.

Sense creativitat no hi ha innovació, i sense innovació no hi ha avantatge competitiu, i sense ser competitiva, qualsevol organització està condemnada en l’era de la knowomia (economia del now i del know).

Infraestructura para la innovación

En este blog venimos hablando de creatividad, de conocimiento, de capital intelectual, etc. como procesos/actitudes que proporcionan ventajas competitivas.
Pero para abordar esto hay un paso previo, consistente en dotar a la empresa de una especie de infraestructura, de arquitectura informacional que sirva de soporte para esos otros procesos de alto “valor”.
La gestión de la información primero, y la gestión del conocimiento después, permiten montar esta infraestructura:

Fuente: elaboración propia.

Porque siempre innovaremos sobre “algo” existente, sobre una base de conocimiento, que puede ser tácito, y residir en cada persona, pero que idealmente debe estar depositado en la organización para que todo el que lo necesite pueda estirar de él.

Innovación y generación de riqueza

Estoy repasando estos días el fabuloso libro Infonomia! de Alfons Cornella. El libro, que data del 2000, está plenamente vigente.
Una de las ideas que quiero recoger incluso como hipótesis básica de este blog es la siguiente:

Las ideas han sustituido al capital como fuente de riqueza:

Es decir, en un mundo de alta competitividad, los usos tradicionales de recursos ya están optimizados, y no pueden suponer una ventaja competitiva para una organización.

Por tanto debe ser otra cosa, algo no automatizable o fácilmente adquirible, lo que marque las diferencias.

En esta línea, las empresas deberán pasar de automatizar procesos y conocimiento (algo que ya hacen “casi todas” y para lo cual ya se conoce la sistemática) a aumentar este conocimiento aprovechando el conocimiento tácito que hay en el capital intelectual de la organización.